Bangkok

10 d'octubre de 2008


Avui és divendres i he consultat a internet quin temps fa aquests mesos a Tailàndia , concretament a Bangkok.
Fa un temps ennuvolat, per tant hauré de portar roba d'hivern: paravents,
Demà aniré a comprar les coses necessàries per poder anar a Bangkok.

11 d'octubre de 2008

A la tarda, he anat a una botiga de viatges i he comprat revistes de Tailàndia, he trobat molta informació. El reportatge que més m'ha sorprès ha estat el d'una nena que té 10 anys que s'ocupava dels elefants de la propietat on treballava el seu pare. L'elefant té 3 anys i pesa 3 tones!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
La nena també s'ocupa de banyar l'elefant, li ha de gratar el cap i la cara amb les mans per poder controlar-lo mentre el banya.
Quina informació més interessant!
Ara que penso viatjar a Tailàndia, no dubtaré ni un moment a enfilar-me dalt d'un elefant com el d'aquesta nena que es diu Sykanya.

16 d’octubre de 2008

Aquests cinc dies he estat molt refredada i per això no vaig escriure. He passat el dies al llit. Avui ja hem torbo bé per tant he dit que aniré a comprar les coses que em faltava i així podré completar la meva maleta. Marxaré amb 3 maletes: una maleta amb la meva roba, una altra amb medicaments i una altra maleta petita per posar menjar, begudes...(les coses que no es troben a Bangkok).

Primer vaig a comprar la roba al centre comercial, hi vaig amb la meva amiga de l'ànima així segur que no m’oblidaré de comprar res. Hem estat tota la tarda fent les compres.
Quan quedin dos o tres dies abans de viatjar, compraré menjar per emportar-me

17 d'octubre de 2008

Estic molt cansada!!!!!
Com que estava molt cansada he anat a la biblioteca per relaxar-me.
Vaig llegir la historia d'un idiota savi, que parlava de...

Hi ha vegades que les aparences enganyen, i aquelles persones que semblen ximples poden ser les més intel·ligents...


Fa molt temps, vivia una família de bon llinatge que havien estat molt rics, però que ara eren pobres. En el mateix poble vivien una família que havia estat pobra però que ara era rica. Un dia, la dona de l'antic home ric i la dona de l'antic home pobre es van trobar en el temple. La dona rica va dir a la dona pobra:

- Sí, nosaltres som rics, però tot el món diu que els nostres ancestrals eren dolents o que no tenim. Ara tu ets pobre, però els teus ancestrals són de bon llinatge. Podríem casar al teu fill amb la meva filla.

- Està bé, em sembla una bona idea- va replicar la dona pobra. El fill de la dona pobra havia estat molt intel·ligent però ara s'estava tornant ximple. La família rica va descobrir la condició del fill de la família pobra i en secret va arreglar altre matrimoni per a la seva filla. Quan el matrimoni pobre va descobrir tot això, es va empipar molt i li van dir al seu fill:

- Si et comportessis com una persona normal, t'haguessis casat amb aquesta noia. Però ara, com ets mig idiota ningú et vol.

- No em culpeu. Si els meus ancestrals haguessin estat bo, tot hagués anat bé. Els seus pares li van donar quatre monedes d'or i li van manar a la ciutat per a veure si podia prosperar. Mentre caminava, es va trobar amb un pastor que havia vist a un pajarillo que cantava. Quan el pastores va acostar al pajarillo, aquest deixo de cantar. Llavors el pastor va dir:

- Ets un ocell molt bonic i la teva veu és molt dolça, però per quina et pares quan m'acosto? El noi es va acostar al pastor i li va dir:

- Ensenya'm a dir el que li has dit a l'ocell i jo et donaré una moneda d'or. El pastor li va ensenyar a dir-lo i el noi va seguir el seu camí. A la poca estona, es va trobar amb un caçador que li deia a una guineu:

- Tens una pell molt bonica, però algun dia et mataré i la tindré. El noi es va acostar al pastor i li va dir:

- Ensenya'm a dir el que li has dit a la guineu i jo et donaré una moneda d'or. El caçador li va ensenyar a dir-lo i el noi va seguir caminant fins a trobar un lloc on havia dos ponts, un fet d'un tronc i altre fet de dos troncs. Havia dos homes i un li va dir a l'altre:

-Quan hi ha dos ponts i un és d'un tronc i l'altre és de dos troncs. El d'un serà el més ràpid. El noi els va escoltar, com va fer amb els altres, els va demanar que li ensenyessin a dir-lo per una moneda d'or. Així, va seguir el seu camí fins que es va trobar una baralla. Un home va dir:

-Si no us comporteu, us duré a la policia. Com sempre, el noi va demanar que li ensenyessin aquesta frase, i va perdre així la seva última moneda d'or. AL no tenir més or, va decidir tornar a casa. Quan estava arribant, es va trobar amb les noces de la noia rica i ell es va barrejar amb la multitud. La noia rica li vió. Llavors el noi li va dir la primera frase que havia après:

- Ets un ocell molt bonic i la teva veu és molt dolça, però per quina et pares quan m'acosto? La noia va entrar en la casa i els va dir als seus pares:

-Us acordeu del noi amb qui em volies casar, doncs és bastant perpicaz. AL oirlo, els pares li van dur a la casa i li van convidar a menjar. Llavors el noi va dir la segona frase:

-Tens una pell molt bonica, però algun dia et mataré i la tindré. La núvia va córrer a dir-lo als seus pares pensat que el noi estava molt empipat. Després d'una estona, quan estaven tots menjant i no havia suficients costelles, el noi només va poder menjar una. Llavors va dir la tercera frase que havia après:

-Quan hi ha dos ponts i un és d'un tronc i l'altre és de dos troncs. El d'un serà el més ràpid. Llavors, els pares de la noia rica van concloure que no era per res ximple. Així que van decidir no acabar les noces van decidir donar la mà de la seva filla al noi. I així, el noi es caso amb la noia rica.

La història m'ha agradat molt, perquè volia saber com és Tailàndia.
És la meva primera vegada que llegia un llibre sobre Àsia, tenen uns costums molt diferents als nostres.

22 d'octubre de 2008

Ja sóc a Bangkok, a casa del noi que vaig conèixer mitjançant el messenger.
He arribat molt cansada, perquè hem estat molta estona a l’avió. M'han vingut a buscar a l'aeroport de Bangkok, hem agafat el cotxe i hem estat dues hores per arribar a casa d'en Marc.

Un cop ja érem a casa seva, m'ha ensenyat la seva casa, és fill únic. La casa és molt gran i té un gos molt maco. Quan ja vaig veure com era tota la casa, li he dit que estava molt cansada i que necessitava dormir. Vam anar a la seva habitació.


Érem a l'habitació i, com que no podíem dormir, li vaig preguntar si ell sabia si existien els pirates. Ell em va dir que mai havia cregut en aquestes històries i segons ell no existien.

23 de novembre de 2008

Aquests dos dies m'ho he passat molt bé.
Abans d'ahir vaig anar amb en Marc a passejar al centre de Bangkok , hi havia molt de turisme.
Primer vam anar a buscar els seus companys.
Quan vam arribar allà em vaig sorprendre moltíssim perquè el seu amic també tenia una companya que havia vingut a conèixer la ciutat de Bangkok.
Quan la vaig veure, vaig pensar.... aquesta noia sembla que sigui d'aquí, i com que estava molt intrigat per saber com es deia i d’on era li vaig preguntar immediatament.
Li vaig dir: hola, però com que encara no entenia bé l'idioma li vaig dir d'una manera tan rara que em va preguntar si entenia el català, li vaig dir: sííí jo visc a Catalunya, he vingut a conèixer les costums de aquí a Bangkok.

Vaig estar tota la tarda parlant amb ella. M'ha explicat un munt de coses i el que em va sorprendre més és que va dir que feia un any i mig que estava vivint a Bangkok.

M'ha dit que hi ha un restaurant espanyol i que feien els menjars molt bons. El restaurant era d'una família espanyol que es van haver de traslladar a Tailàndia per problemes econòmics.

Demà tornaré a parlar amb ella, l'Alba

24 de novembre de 2008

Ens hem fet un fart de riureeeee, jajja .

L'Alba, la seva companya, en Marc i jo hem anat plegat a l'escola que van a estudiar cada dia, de dilluns a divendres.
Tothom anava amb uniforme a l'escola, menys jo i l'Alba. En Marc quan era dins de classe crec que estava més pendent d'anar a passejar els seus elefants.
El professor tenia un aspecte de ser un professor amb molt caràcter, però només l'aspecte perquè parlava tranquil·lament.
L'Alba entenia força bé el Tailandès i ella m'explicava i m'ensenyava a parlar-lo.

Vaig sortir de la classe amb unes paraules però ara mateix ja no me'n recordo


Dia de riure i d’aprendre Tailandès.

26 de novembre de 2008

Avui no escriu la Sila, sóc la seva companya Alba. A ella, li feia mandra escriure però com que no tenia res a fer ,li he demanat que em deixi escriure les coses que hem fet aquests dies.

Ahir vam anar al Centre de Bangkok va ser una passada, perquè també vam anar al restaurant aquell que era espanyol. Quan estàvem a la ciutat, la Sila va veure uns elefants i va dir que volia pujar damunt. D'un dels elefant. Va insistir tantes vegades que al final vam dir que l’aniríem acompanyar perquè hi pugés.
Quan estàvem davant dels elefants se'n va anar corrent, tenia por de pujar-hi i fer un volt amb ell. Va córrer tant que quasi bé la vam perdre però gràcies al meu company que va córrer darrere d'ella no la vam perdre.
Estava molt espantada, ja no volia veure els elefant.


En Marc li va dir que no s'espantés perquè no feien res i també li va dir que ja li ensenyaria l'elefant del seu pare i que segur que li agradaria molt, ella va dir que no, que tenia molta por, però quan van arribar a casa i va veure que l'elefant era molt tranquil ja es va calmar una mica.

27 de novembre de 2008

Avui he menjat fins que la meva panxa m'ha dit prou jjajajajajja
El menjar tailandès és molt bo. A partir d'ara aniré cada cap de setmana a menjar a un tailandès
Primer hauré d'anar a fer canvi de monedes perquè ja no em queden diners , canviaré una gran quantitat de diners així no hauré d'anar sovint a canviar.



No tinc moltes ganes d'escriure me'n vaig a dormir

$$$$$$$

1 de desembre de 2008

waaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
ara m'he adonat que només em queda una setmana per ser aquí :$
el temps m'ha passat molt ràpid.............haig de tornar a l'escola perquè d’aquí dos setmanes comencen les classes.

Ara ja no escriuré fins que sigui a casa mevaaaa. Espero que m'organitzi molt bé i que tot vagi bé.

19 de desembre de 2008

Ja sóc a casa mevaaaaaa!
Vaig arribar el 15 de desembre
Quina alegria ara estic amb els meus familiars i amics, he deixat la meva segona família a Bangkok :(:( .

El meu últim dia a Bangkok va ser divertíssim però al mateix temps sentia pena perquè deixava els amics i a tota la gent que havia conegut.

Aquell divendres 15 de desembre, vam quedar tots els amics i familiars d'en Marc. M’he endut un record molt maco d'ells perquè em van fer un comiat molt gran i divertit,
vam estar tot el dia a casa. Ens vam aixecar a las 8 del matí perquè havíem de acabar de preparar la meva maleta. Vaig anar amb dues maletes i vaig tornar amb 4 vaig comprar moltes coses per, la meva família.
Més tard cap, a les 3 del migdia o així, quan vaig sortir de la habitació per anar al menjador, em vaig quedar flipant perquè estava tota la casa decorada amb globus, estrelles, elefants.....i fins i tot hi van posar SILA ET TROBAREM A FALTAR!!!!!!! Molt gran en un cartell.

Cap a les 5 de la tarda, la casa ja estava plena de gent i tots venien amb uns regals per a mi, estava molt contenta. Vaig haver de comprar-me una maleta rapidíssimament per poder posar els regals.

A les 10 del vespre, ja no hi havia gent només els amics d'en Marc i de l'Alba.
Vam sopar tots junts i, quan vam acabar cap a les 00:01h, vam jugar a un joc de la MINORIA .
Vaig comentar que jo no sabia com es jugava i em van dir, que no em preocupés que ja m'ho explicarien:
L'edat: a partir de 6 anys
Temps aproximat: 10 minuts
Jugadors:3 o més
Material: no

1- Tots el participants formen un cercle ben atapeït mentre mantenen les mans a l'esquena i avancen un peu, de manera que aquest toqui la punta del peus de la resta de jugadors.
2- Un dels jugadors diu en veu alta: "1, 2, 2, minora!" i cada jugador decideix si enretira el peu o el deixa allà on és.
3 - És mira si han quedat més jugadors amb el peu en el cercle o enretirat. El grup més nombrós queda eliminar i la resta torna a jugar. El cas d'empat, tothom torna a jugar.
4- L'última minoria sempre serà d'un sol jugador, i aquest serà l'escollit per començar el següent joc.

Comiat: Espero tornar-hi aviat. Petons

Gàmbia

20 d'abril de 2009

Em sento molt estranya. La gent em mira i no sé perquè. Només estic amb els meus avis i les meves cosines.
La meva cosina m'han agraat molt, encara que no ens entenem gaire.
Estic molt cansada he estat 23 hores per arribar a Gàmbia, ha sigut un viatge molt llarg.
La meva mare ja em va avisar que procurés no menjes coses estranyes que no conec perquè em poden fer mal. No vaig menjar quasi re tot el que vaig menjar eren coses empaquetades.
El meu avi m'ha dit que, quan m'aixequi al matí , la meva mare i germans ja serien aquí. Viag estar pensat tota la tarda amb ells. Tinc moltes ganes que arribin, fa més de tres messos que no els veig.
Me'n vaig a dormir.


22 d'abril de 2009
Estic molt feliç! Estic amb la meva familia :D
Han canviat molt, rl mru germà petit no m'ha reconegut :( és clar, és molt petit. Ara som a la capital Banjul, parrarem uns dies i després anirem al poble on viu la resta de familiars de la meva mare i el meu pare.
Vull conèixer als meus altres avis. No puc creure que hagi estat 16 anys vivint i no conegui als meus avis.
Però ara ja els coneixeré, en tinc moltes ganes.
Vull passar els dies amb la familia que de ben segur m'hauran d'explicar moltes coses.


24 d'abril de 2009
Demà anirem al poble del meu pare!. Seran uns 45 minuts per arribar. Ens estem preparant per marxar, ens hi estarem dues o tres setmanes.
La meva germana no vol anar-hi, perquè la meva cosina i ella s'entenen molt bé i es vol quedar amb ella. No pot ser, hi hem d'anar tots per primera vegada.
Ahir, la meva cosina em va portar a un gran mercat que hi ha al costat de la seva casa. M'ho he passat molt bé, però també he vist coses molt rares, i coses molt boniques. Em unes faldilles conjuntades amb la camisa, vestits..... Veig que la meva tieta va molt tapada, li he preguntat que si passava calor i m'ha dir que no passava calor perquè ella hi estava acostumada.


26 d'abril de 2009
Vinc de la platja!. estic molt cansada. Trobo a faltar els gelats que menjava a casa meva. Aquí els gelats tnen un gust estrany, però igualment me'ls menjo perquè passo molta calor.
He sortit a passejar les ovelles del meu avi, jajaj m'ha fet molta gràcia passejar amb els animals encara que al principiem feienpor.
El meu germà gran va anar amb els meus cosins a recollir fruits al camp dels meus avis.


9 de maig de 2009
Avui marxem cap a Banjul. Ja hem recollit totes les nostres coses, he arribat a Gàmbia amb dues maletres i torno amb 5 maletes, molta gent m'ha donat alguna cosa perquè me'n recordi d'ells.
M'ha fet molta il·lisió que em regaliessin coses. M'he acomiadatdeles meves companyes i de la cosina que ja no trobaré a veure.
Vam passa tota la tarda juntes passejant pel poble i acomiandant-nos de la gent més estimada.
Tothom em deia que no marxés perquè s'ho passen molt bé amb mi. Volien que em quedes un tems més, ja m'agradaria però havíem de tornar cap a Espanya.


15 de maig de 2009

Avui viatjarem amb vaixell perquè hem de travessar un gran canal. El dia de l'anada, quan vaig pujar al vaixell, em va fer molta por perquèel vaixell estava molt ple de gente i es movia molt, vam arribar sans que és el que importa.
A veure si aquest cop, quan pugem no hi ha tanta gent, perquè hi entren de tot: cotxes, camions, motos, autobusos, gent a peu.....
Ara mareix sóc a l'autobús anant cap a Banjul, el conductor m'ha dit que a les tres del mig dia travarrarem el canal, i d'aquí 30 minuts ens aturarem a un petit poble per poer menjar alguna cosa.


20 de maig de 2009
Ja hi som!! La meva mare diu que ella vol tornar cap al seu poble que no sap segur si tornar amb nosaltres :( . Nosaltres no volem que es quedi però es molt dificil fer-la canviar d'opinió
L'hem d'animar només tenim cinc hores per animar-la em de fer-ho com sigui. Ara anirem a trucar al meu pare perquè truqui a la meva mare i li digui que torni.Jejej a veure si s'ànima
Trobo a faltar a les meves amigues de classe. Segur que ara estan fent classe, segur que quan torni hauré de fer molt de deures i treballs. Les meves comanyes segur que m'explicaran tot el que ha passat quan no hi era, i jo els explicaré les meves macances.


29 de maig de 2009
Sóc a casa meva i per fi sóc al messenger xatejant amb les meves amigues. Pfff Quant de temps feia. M'han trobat molt a faltar jiji.
Aquest matí he anat a l'escola i m'he trobat amb la meva tutora! M'ha fet molta il·lusió però trobar-me amb la meva companyes m'ha fet molta més il·lusió
Ah per cert! començo les classes el dilluns de la setmana que bé. D'aquí 6 dies. M'avorriré massa aquest dies sense poder anar a classe.


30 de maig de 2009
Com que m'avorreixo massa a casa he trucat a la meva amiga de classe i quedem un dia a la tarda i m'expliqui quins temes surten de cada matèria.
Demà quedarem i em dirà tota la feina que s'ha posatla professora. M'haig de posar les piles perquè de matemàtiques han avançat moltíssim i com que es acumulatiu hagi de saber el que an fet quan no hi era.


4 de juny de 2009
Ho tinc tot molt fotut, perquè no em surten els problemes de mates i aquesta és l'ultima setmana de curs i aquesta setmana només fem exàments!! Les haig d'aprovar totes perquè si no hauré de repetir curs i no vull. Vull fer un cicle formatiu d'administració a veure si em va bé
ACABO EL MEU DIARI AMB AQUESTES PARAULES:
Fer un diari és molt entretingut i molt divertit. Us recomano escriure'n un i així poder llegri, sempre que vols, els bons moments viscuts.